Com a extensió de la mostra Un destello de posibilidad, aquesta projecció cinematogràfica amplia i complementa l’univers visual i conceptual de l’exposició. A través de la imatge en moviment, la pantalla proposa un diàleg directe amb la fotografia mitjançant relats sintètics, enquadraments fragmentaris, muntatges disruptius i narratives no lineals.
Com en les fotografies, ens trobem davant de plans fragmentaris, relats sintètics, muntatges disruptius i narratives no lineals.
En The Pursuit of Happiness, el fotògraf i cineasta Rudy Burckhardt retrata el formiguer humà que s’afanya a anar a treballar cada matí i que té el seu ressò en els «Tokyotas» de Yutaka Takanashi o en les imatges de David Goldblatt.
Altair, l’inquietant collage animat de Lewis Klahr, presenta un personatge femení que ben bé podria haver sigut retratat per la càmera d’Anthony Hernandez.
Els protagonistes de Sinking Feeling, de Zachary Epcar, divaguen a l’oficina o en els seus trajectes cap a la faena, com semblen fer-ho les figures tancades dins del seu cotxe o al metro en una altra de les sèries de Goldblatt o Takanashi.
Nice Time, document del Free Cinema d’Alain Tanner i Claude Goretta, recull els ambients de Piccadilly Circus: cinemes, teatres, atraccions populars i espectacles eròtics destinats a entretindre la classe treballadora; imatges que ressonen amb les de Susan Meiselas, Louis Faurer o Paco Martí.
Finalment, Sabotage, de la neerlandesa Noucha van Brakel, mostra un gest de reapropiació d’un espai públic que troba el seu ressò en les sèries de Xabier Ribas i Ed Ruscha, i en les fotografies d’Helen Levitt, Jürgen Schadeberg o Joel Meyerowitz; barris i perifèries en transformació que prediuen un escenari de naufragis com el que, trenta anys després, recollirien Bleda i Rosa.