TUTANKAMON, L'EXPERIÈNCIA IMMERSIVA. ENTRADES JA A LA VENDA / Servei d'atenció al client i reserves: De dilluns a divendres, de 9:30 a 14:30h. reservas@bombasgens.com - 963 46 38 56

La playlist de Roland Fischer

Roland Fischer (Munic, 1958) se serveix d’eines de la fotografia digital per a representar i fer visible allò que no apreciem en la realitat. Defineix la fotografia com un mitjà lligat a la pintura, i el seu treball es configura fonamentalment en dos grans temes: el retrat i l’arquitectura. En aquest últim cas, com mostra la sèrie Façades On Paper (Façanes en paper) en l’exposició “Hiperespais. Col·lecció Per Amor a l’Art” –una selecció de 32 serigrafies fotogràfiques realitzades entre 2001 i 2012, que formen part d’un projecte d’unes 100 façanes–, Fischer presenta imatges abstractes, reduïdes a formes geomètriques sense cap referència a la seua localització, resistint-se així a qualsevol classe d’interpretació.

Com apunta Marisa García Vergara en el text per al catàleg d’aquesta exposició, les façanes de Fischer “conformen un arxiu, un catàleg visual de les noves arquitectures de les metròpolis contemporànies. El resultat funciona com un arxiu, però l’actitud documental és subvertida per unes estratègies restringides. Fischer tria punts de vista estrictament frontals, i limita l’enquadrament per a obtindre imatges rigorosament planes, excloent circumstàncies temporals com ara ombres o projeccions. En aïllar els edificis del context i eliminar qualsevol referència ja siga geogràfica, a l’entorn o a l’escala humana, els transforma en imatges. Imatges que són objectes, que semblen pintures abstractes, estandarditzades, una sort de gramàtica visual de formes abstractes, plena de referències històriques a l’art modern.”

En relació amb aquesta sèrie fotogràfica i amb la noció de ‘hiperespai’ que planteja aquesta exposició , s’ha convidat a Roland Fischer a crear una playlist per a #BombasGensVirtual. El resultat és una compilació de 16 temes de clara inspiració barroca, amb Johann Sebastian Bach com a protagonista i que podria relacionar-se amb la producció de Fischer: perfecció tècnica, bellesa artística i síntesi d’estils passats i presents de la seua època.