MAPA
HARBOUR
3ª CLASSE
El 10 d’abril de 1912 en el port de Southampton, Arthur Callahan i la seua Filla Elizabeth embarquen en el Titanic. Unix-te a ells en un viatge que no podràs oblidar mai. Junts navegaran Fins als Estats Units amb l’objectiu de retrobar-se amb la seua esposa i la seua mare, Kasidy Callahan, qui va arribar uns mesos abans a Nova York, després de fugir de les condicions de treball insalubres i precàries en les fàbriques d’Anglaterra. Allí, Mrs. Callahan ha intentat preparar el camí per a començar una nova vida amb la seua família. Descobrix el viatge d’Arthur i Elizabeth en el Titanic amb un bitllet de tercera classe, l’únic bitllet que han pogut comprar amb els seus recursos escassos. Comença un viatge on el destí i la sort tindran més pes del que mai no hagueren imaginat… Un viatge que no podran oblidar la resta de les seues vides.
L'ESPERIT NAVILIER DE L'ÈPOCA
Les conseqüències de les guerres napoleòniques a Europa van ser desastroses. En el segle XIX la misèria assolava tot el continent europeu i va obligar milions de persones a fugir dels seus països per a buscar oportunitats als Estats Units, la nova terra promesa. Com que no existien vaixells dedicats en exclusiva al trànsit de passatgers, la gran demanda d’embarcacions per a travessar l’Atlàntic va forçar les grans navilieres a buscar noves fórmules.
No serà fins a l’any 1839 que es comencen a construir vaixells destinats únicament al transport de persones. Es van establir tres tarifes diferents de bitllets: primera, segona i tercera classe. Les companyies navilieres es disputaven les rutes i els vaixells van començar a créixer en grandària, luxe i velocitat. No obstant això, este augment del tamany dels vaixells no es corresponia amb la rendibilitat, ja que les persones més adinerades només viatjaven en determinades èpoques de l’any.
La resta del temps, els vaixells feien el seu servei amb emigrants de tercera classe principalment.
Com que les despeses no es cobrien, va sorgir la necessitat d’incrementar encara més la grandària dels vaixells de passatgers.
LA WHITE STAR LINE
A la fi del segle XIX, només existien dues companyies amb els millors vaixells i serveis per als desplaçaments, la Cunard Line i la White Star Line, ambdues construïen els seus vaixells en les drassanes Harland and Wolff de Belfast.
En 1906, Cunard Line va fer la botadura de dos nous vaixells: el Mauretania i el Lusitania, equipats amb un sistema de turbines de vapor que els proporcionava una velocitat d’uns 25-26 nusos (al voltant de 50 km/h) i que els va convertir en els transatlàntics més ràpids del món.
La seua entrada en servei va ser un colp dur per a la White Star Line. J. Bruce Ismay, fill del fundador original, va acceptar el repte i, al març de 1907, va proposar construir una sèrie nova de vaixells que va superar els de la competència en grandària, luxe i velocitat. Serien tres vaixells idèntics de la mateixa classe, Olympic Series Liners, que rebrien els noms d’Olympic, Titanic i Gigantic.
El primer dels tres vaixells, l’Olympic, va entrar en servei en 1911. Després de més de tres anys de construcció, amb més de 15.000 fusters i enginyers treballant-hi, el Titanic va estar preparat per a salpar l’abril de 1912. El cost total va ser de 7,5 milions de dòlars (200 milions de dòlars de hui). Malgrat els canvis i els avanços tècnics, el Titanic va arribar a aconseguir una velocitat màxima de 24 nusos (44,5 km/h).
¿COM ERA VIATJAR EN EL TITANIC?
A principis del segle XX les diferències entre les classes socials eren molt grans i la seua relació en la vida diària era nul·la… Excepte en el Titanic, on rics i pobres compartien un mateix espai.
El bitllet més barat de primera costava uns 12.000 euros de hui. Per les cabines més luxoses es podien arribar a pagar uns 40.000 euros per un viatge de tan sols cinc dies.
A part de les luxoses cabines, en primera classe hi havia 14 grans estances. Salons per a dames i de fumadors per als cavallers, un menjador enorme, el Café Veranda, vestíbuls, grans escales, la piscina, els banys turcs, la pista d’esquaix, el gimnàs, etc. També es jugava molt al pòquer. A bord, sempre hi havia tafurs que tractaven de deixar pelats els cavallers.
Una altra de les atraccions del Titanic era el restaurant À la Carte. Es tractava d’un restaurant luxosíssim registrat pel senyor Luigi Gatti, un conegut xef que oferia plats exquisits a preus astronòmics.
La gran diversió dels joves i els solters a bord dels transatlàntics era el flirteig. De nit, ombres sigil·loses recorrien els passadissos de primera i passaven d’unes cabines a altres a la recerca del plaer i la diversió. Una bona propina assegurava el silenci dels cambrers i dels serens.
Segona i tercera classe era per als passatgers més pobres, els emigrants, amb famílies molt nombroses. Viatjaven en cabines molt modestes d’entre quatre i huit lliteres amb un senzill lavabo per a endreçar-se sense necessitat d’eixir als banys comuns. Segurament tot un luxe del qual no disposaven a les cases que deixaven arrere.
Les cabines de tercera eren iguals que les de segona d’altres vaixells més xicotets. El preu d’un bitllet d’esta categoria estaria entre els 300 i els 700 euros. Per a una família amb diversos membres, estos preus equivalien al salari d’un o més anys del pare de família. Això suposava molts anys d’estalvi o, fins i tot, la venda de pertinences i vivendes. Emigrar era una experiència incerta i dolorosa. Abans d’embarcar, la majoria de les famílies acostumaven a fotografiar-se amb els seus pares i iaios, ja que sabien que potser mai més es tornarien a vore.
En tercera classe les dependències estaven equipades amb uns enormes menjadors comuns amb extenses taules en les quals es compartia el menjar servit a bord. L’hora dels esmorzars era el millor moment per als passatgers. Una oportunitat no només per a conéixer-se, sinó també per a degustar plats que no havien tastat mai. Molts llauradors menjaven per primera vegada peix i, al contrari, molts pescadors menjaven per primera vegada carn.
Hi havia també a bord del Titanic un espartà saló d’ús comú que tenia una cantina i un espai per a fumadors.
ELS MÉS MENUTS DEL TITANIC
En la primera classe hem d’imaginar-nos un espai envoltat de tota mena desumptuositats que els permetera seguir familiaritzats amb el luxe de les seues pròpies cases. Els xiquets i les xiquetes estaven acompanyats per les seues institutrius, encarregades de vestir-los amb roba cara a l’última moda i d’estar sempre atentes a que el seu comportament fora adequat a la seua classe social.
Encara així, la vida dels xiquets i xiquetes no devia ser massa entretinguda per la limitació d’espai del transatlàntic, així i tot, gaudien de llargues passejades per les cobertes del vaixell en els moments d’oci que hi havia entre els copiosos menjars, berenars o aperitius que es col·locaven en el calendari amb la finalitat d’emplenar les llargues hores de viatge. Familiaritzats amb la música per les classes privades que rebien a les seues cases, és de suposar que assistien amb interés als diferents concerts que se celebraven en el Titanic.
Els més menuts de primera viatjaven amb alguns dels seus joguets, tots ells caríssims i inassequibles per a les criatures de tercera classe.
Les xiquetes sempre portaven a sobre nines de porcellana, mentre que ells usaven joguets de llanda o els caríssims ninots de plom que en aquell moment estaven de moda.
El Titanic per als xiquets de tercera classe era una delícia. Menjaven de calent diverses vegades al dia i dolços als quals no estaven acostumats.
També era la manera més senzilla de conéixer altres xiquets de països europeus diferents o, fins i tot, de Turquia o de la Xina. Malgrat el desconeixement de l’idioma, es feien amics i jugaven al futbol amb pilotes de drap en les cobertes de proa i popa.
Les xiquetes de tercera classe jugaven a la corda i també amb nines de drap i fusta, potser no tan boniques com les de primera classe, però eren igual de divertides.
1ª CLASSE
La famosa gran escala del Titanic, la seua baixada arribava a lasala de recepció prèvia al restaurant À la Carte de primera classe.
Passatgers exercitant-se. El gimnàs del Titanic era un més dels luxes i amenitats que podien gaudir-se a bord d’este vaixell llegendari.
El menú que es va servir el dia de la tragèdia. Va ser rescatat per un dels passatgers que va aconseguir escapar a bord d’un dels bots salvavides.
Víctor Peñasco y Castellana (24) i la seua esposa,María Josefa Pérez de Soto (22) van embarcar en el Titanic la nit del 10 d’abril de 1912 en el port francés de Cherbourg i ho van fer en primera classe.
Eren novençans i gaudien de la lluna de mel. Pepita, com era coneguda entre els seus amics, viatjava en companyia de Fermina Oliva, la seua donzella.
En segona classe anaven cinc espanyols que es van salvar del naufragi miraculosament. Julià Padró i Manent (26) era un hostaler de Barcelona que volia provar fortuna a Cuba, on tenia una empresa de transports.
Viatjava amb la seua núvia Florentina Duran i Moré (30) i la germana d’esta, Assumpció (27).
Encarnación Reynaldo (31), de Marbella, es dedicava al servei domèstic. Havia treballat a Anglaterra i parlava anglés.
Es va casar als Estats Units i no va tornar a Espanya mai.
Servando Ovies y Rodríguez (36) va nàixer a Avilés (Astúries) i pertanyia a una família de la burgesia local molt relacionada amb els negocis de l’emigració cubana.
Es va embarcar a soles en la cabina D-43, anava de viatge de negocis.
Servando era gerent i soci de l’empresa coneguda com El Palacio de Cristal, situada a l’Havana.
Havia estat a Europa, on va comprar mercaderies, i va decidir tornar a l’Havana via Nova York, probablement per a carregar a Cherbourg els productes que havia adquirit a París. La imatge exposada en la vitrina va ser presa a París uns dies abans d’embarcar en el Titanic.
Emili Pallàs i Castelló (29), barceloní, era soci de Padró en els seus negocis d’hostaleria.
Va resultar ferit greument en el naufragi, però va tornar sa i estalvi a Espanya.
Juan Monrós Soler (20) de nacionalitat francesa, encara que d’origen espanyol (va nàixer a Barcelona), va treballar com a cambrer del Titanic en el restaurant
À la Carte de primera classe. Va perdre la vida en el naufragi. No va tornar a Espanya mai.
Portat orradesd 'argendt e primera classe del RMS Olympic Argenteria > 1911-1934
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA
EIkington& Co va ser l'empresa encarregada de crear esta argentería per al servici de primera i segona classe.
En primera classe s'utilitzava el disseny "reed and
star" (canya i estrela), en referencia al logotip de
la White Star Line.
Gerral leterad e primerac lassed el RMS Olympic Argenteria > 1911-1934
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Esta gerra d 'argent d 'EIkington&Co. s'utilitzava en el desdejuni i l'hora del te en el menjador i la sala de recepció de la coberta D, així comen el saló.
Llista de passatgers de la White Star Line 1922
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Durant l’època eduardiana, els viatges transatlàntics no es prenien a la lleugera. Cada classe comptava amb una llista de passatgers en la qual figuraven tots els viatgers, inclosos ajudants de cambra i donzelles. També incloïen els noms dels principals membres de la tripulació i informació útil sobre els passatgers.
Cullera d’argent de llei commemorativa del RMS Homeric Argenteria 1913
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Els viatges transatlàntics eren molt populars al començament del segle XX. Una part important dels ingressos i la publicitat de la companyia procedia de la barberia a bord i la venda de records com ara culleres o xicotetes tasses d’argent, banderes, fullets i postals.
Coberts de primera classe d’Elkington & Co. Argenteria 1911-1934
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Els menjars es prenien molt seriosament durant l’època eduardiana i solien constar d’entre quatre i deu plats, cadascun amb el seu cobert específic. Forqueta de primera classe Forqueta per a postres de primera classe Forqueta per a sardines Forqueta de ostres Cullera de te Ganivet i forqueta per a fruita
Sucrera dispensadora de primera classe del RMS Olympic Argenteria 1911-1934
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA EEste dispensador de sucre d’Elkington & Co. s’utilitzava únicament per al desdejuni en el menjador de la coberta D. En el menú s’incloïa fruita fresca i es col·locava un dispensador en cada taula.
Llibre Cecilia, Vol. V, de Frances Burney, propietat de la Sra. Eleanor Elkins Widener Al voltant de 1782
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Els Widener, la Sra. Eleanor Elkins i el Sr. George Widener tornaven d’una gira europea amb el seu fill major, Harry, qui s’havia graduat recentment a Harvard. Pertanyien a una de les famílies més prominents de Filadèlfia i residien a Lynnewood Hall, a Elkins Park. El Sr. Widener i el seu fill Harry van morir quan el Titanic es va enfonsar. Després de la tragèdia, la Sra. Widener va manar construir la Biblioteca Commemorativa Harry Elkins Widener en la Universitat de Harvard en memòria del seu fill. A l’octubre de 1915 va contraure matrimoni amb el Dr. Alexander Hamilton Rice, fundador i director de l’Institut d’Exploració Geogràfica de Harvard. Este llibre pertanyia a “Miramar”, la residència d’estiu dels Widener a Newport.
Font de servir de primera classe de Stonier & Co. Porcellana 1911-1934
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA La White Star Line va encarregar a Stonier & Co., de Liverpool, la producció de la vaixella de porcellana. Este disseny, denominat Gothic Arch (Arc Gòtic), s’utilitzava en el menjador de la coberta D. Esta peça, pintada a mà i amb ribets daurats, és un exemple de l’atenció al detall i el luxe a bord.
Safata de servir del restaurant À la Carte de primera classe Argenteria 1911-1934
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Esta safata de plata de 1911, fabricada per Goldsmiths & Silversmiths Company de 112 Regent Street, s’utilitzava en el restaurant del RMS Olympic, situat en la coberta B. El restaurant no estava inclòs en el passatge i era molt popular entre els passatgers més adinerats.
Fullet “The Ship Magnificent” del RMS Olympic 1918
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Els fullets eren la millor forma de publicitat en aquella època i es distribuïen en les oficines de la White Star Line o podien adquirir-se com a record en la barberia del vaixell. Este exemple, de finals de la dècada de 1910, utilitza imatges per a mostrar el luxe a bord en primera i segona classe.
Xocolatera per a xarop de primera classe Argenteria 1911-1934
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Esta peça d’argent d’Elkington & Co. s’utilitzava en les àrees de primera classe per a servir cafè o xocolate després de l’esmorzar a la sala de recepció, en el Café Veranda, o per a xarop durant el desdejuni en el menjador principal.
Font de servir de primera classe Argenteria 1911-1920
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA En el menjador de primera classe cada plat tenia la seua pròpia presentació i una font específica per a servir-lo. Este platet redó d’Elkington & Co., amb el model Reed and Star, era utilitzat en el menjador principal de la coberta D.
Plat per a postres “Wisteria” de primera classe Porcellana 1911-1934
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Una de les peces més icòniques i recognoscibles de la White Star Line. Fabricat per Stonier & Co. de Liverpool, rep el nom Wisteria a causa de la decoració amb rams de flors de glicina. Molts d’estos plats van ser recuperats del lloc del naufragi, encara que els detalls pintats a mà es van esvair amb el temps per l’efecte de l’oceà.
Penjador de fusta de la White Star Line 1911-1934
COL·LECCIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA La White Star Line cuidava cada detall, fins i tot els penjadors portaven el nom de la companyia naviliera. En aquella època era habitual viatjar amb una gran quantitat d’equipatge, ja que cada moment del dia requeria un abillament diferent. En primera classe, era costum que els passatgers adinerats viatjaren amb ajudants de cambra i donzelles que els assistien per a mantindre el seu refinat estil de vida.
Menú de primera classe del RMS Carpathia 1910
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA
El Carpathia va ser el vaixell que va rescatar els supervivents del Titanic.
Este menú correspon a una celebració de primera classe en 1910 i inclou els noms impresos dels convidats.
Era habitual que els vaixells comptaren amb una impremta, utilitzada per als menús diaris o xicotetes publicacions durant la travessia.
Postal del SS Celtic Cap a 1904
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA
Abans de l’avarada del Titanic i l’Olympic, la White Star Line operava una flota de quatre vaixells coneguda com els “Big Four”.
El Celtic era un d’ells. Esta postal, enviada en 1904, oferix una visió de la vida a bord.
Taulell de Villeroy & Boch Ceràmica 1911-1934
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA
Les àrees comunes del vaixell, com els banys o els espais de la tripulació, estaven revestides amb taulells de ceràmica.
La White Star Line va encarregar a Villeroy & Boch la creació de diverses de les seues peces de disseny.
El fabricant alemany, reconegut mundialment fins hui des de la seua fundació en 1748 a Audun-le-Tiche, té actualment la seu a Mettlach, en la regió del Sarre.
La seua artesania i atenció al detall el convertiren en un soci ideal per a l’equipament dels luxosos transatlàntics de l’època.
Obra de Ken Marschall, White Star Line, Titanic 1912 1997
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Ken Marschall, nascut en 1950, és un reconegut artista marítim célebre per les seue minucioses i atmosfèriques pintures d'històrics transatlàntics, especialment del RMS Titanic. Les seues obres combinen magistralment la visió artística amb el rigor històric per a donar vida a la grandesa i la tragèdia dels viatges marítims de començaments del segle XX. Les pintures de Marschall s'han convertit en representacions visuals de referència de vaixells com el Titanic, l'Olympic i el Lusitania. La seua experiència va ser sol·licitada per a importants projectes cinematogràfics i documentals, inclòs Titanic (1997) de James Cameron, on el seu art i coneixements van exercir un paper clau en la recreació dels interiors i exteriors del vaixell. A través de la seua obra, Marschall ha modelat la manera en què generacions senceres imaginen la història marítima. Esta impressió numerada i firmada presenta un llum d’aranya de primera classe, dibuixada a mà en llapis per Ken Marschall. En el costat dret apareix la firma de Milvina Dean, passatgera de tercera classe que va ser la persona més jove a bord del Titanic, amb només nou setmanes d’edat. També va ser l’última supervivent viva de la tragèdia, va faltar el 31 de maig de 2009 als 97 anys.
Carta del RMS Canopic en la papereria de la White Star Line Um 1924
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Un dels passatemps habituals durant una travessia oceànica era posar-se al dia amb la correspondència. Els salons del vaixell oferien papereria amb monograma i logotip de la naviliera, per a permetre als passatgers escriure tantes cartes com desitjaren. Este exemple del RMS Canopic descriu una gran tempesta succeïda durant la travessia.
Menú de primera classe del SS Cedric Al voltant de 1909
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA El SS Cedric, un dels “Big Four”, operava en la ruta Liverpool-Nova York i realitzava creuers pel Mediterrani durant la temporada d’hivern. Botat en 1902, este vaixell de 21.000 tones va romandre en servici fins a 1931, quan va ser retirat i desballestat.
Postal “Hands across the seas” del SS Oceanic Seda 1899–1914
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA El SS Oceanic va marcar un punt d’inflexió per a la White Star Line, ja que va guanyar reconeixement per la seua impressionant grandària i un disseny luxós. Botat en 1899, va romandre en servici fins a 1914, quan va encallar en unes roques prop de les illes Shetland, a Escòcia. Molts dels passatgers del Titanic tenien originalment passatge en l’Oceanic i van ser transferits a causa de la vaga de carbó que va afectar el transport transatlàntic en eixe moment.
Postal “Hands across the seas” del SS Oceanic Seda 1899–1914
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA El SS Oceanic va marcar un punt d’inflexió per a la White Star Line, ja que va guanyar reconeixement per la seua impressionant grandària i un disseny luxós. Botat en 1899, va romandre en servici fins a 1914, quan va encallar en unes roques prop de les illes Shetland, a Escòcia. Molts dels passatgers del Titanic tenien originalment passatge en l’Oceanic i van ser transferits a causa de la vaga de carbó que va afectar el transport transatlàntic en eixe moment.
Retall firmat d’Edwina McKenzie, passatgera de segona classe 1982
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA La senyoreta Edwina “Winnie” Trout (27 anys), posteriorment Sra. McKenzie, nascuda al juliol de 1884 a Bath, era passatgera de segona classe i viatjava per a visitar una tia a Massachusetts.
Menú de primera classe del SS Baltic Juny de 1912
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Botat en 1903, el SS Baltic va ser un dels “Big Four” que cobrien la ruta Liverpool–Nova York. Durant el desastre del Titanic, el Baltic rebé el senyal de socors per telègraf, però es trobava massa lluny per a arribar a temps al lloc. Este menú data de tan sols dos mesos després de la tragèdia. El Baltic va romandre en servici fins a 1934, quan va ser retirat i desballestat.
Menú de primera classe del SS Baltic Juny de 1912
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Botat en 1903, el SS Baltic va ser un dels “Big Four” que cobrien la ruta Liverpool–Nova York. Durant el desastre del Titanic, el Baltic rebé el senyal de socors per telègraf, però es trobava massa lluny per a arribar a temps al lloc. Este menú data de tan sols dos mesos després de la tragèdia. El Baltic va romandre en servici fins a 1934, quan va ser retirat i desballestat.
Platet i tassa de cafè (demitasse) amb monograma de primera classe Porcellana 1911–1934
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Este delicat joc de cafè de 1911 és un rar exemple produït per Stonier & Co., que presenta el monograma de la White Star Line en lloc de la bandera triangular (burgee) més comunament utilitzada. El seu refinat disseny i la seua distintiva identitat visual ressalten l’atenció al detall i l’exclusivitat associada al servici de primera classe a bord dels vaixells de la companyia.
Llibre A Journey in Other Worlds de John Jacob Astor Primera edició, 1894
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA John Jacob Astor IV era l’home més ric a bord del Titanic, membre de la prominent família Astor de Nova York. Viujant cap a casa després d’una prolongada lluna de mel a París i Egipte amb la seua jove esposa Madeleine, de 19 anys, que estava encinta, viatjava acompanyat per un ajudant de cambra, una donzella, una infermera i el seu gos, un Airedale Terrier anomenat Kitty. Astor també va ser militar, escriptor, inventor i esportista. El seu cos va ser posteriorment recuperat i identificat gràcies a les inicials brodades en el monograma de la seua roba i al seu rellotge de butxaca d’or.
Plat i coberteria emmarcats Porcellana i argenteria 1996
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Atrezzo utilitzat en la pel·lícula Titanic (1997). Molts dels accessoris utilitzats en la pel·lícula van ser venuts després del rodatge a través d’un catàleg de l’empresa J. Peterman Company. Este plat i coberts es van utilitzar en les escenes del sopar de primera classe.
Plafó de llum de la gran escala Resina 1996
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Utilitzat en la pel·lícula Titanic (1997). La base d’este llum es va utilitzar en el vestíbul de la gran escala de primera classe i també podia veure’s en les cabines de primera classe. La peça va ser modelada a partir d’un llum original del RMS Olympic, pertanyent a la col·lecció personal de l’artista marítim Ken Marschall.
Penjador de la cabina B-54 1996
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Utilitzat en la pel·lícula Titanic (1997). Este penjador de fusta és un exemple perfecte de l’atenció al detall i l’exhaustiva investigació duta a terme pel departament artístic de la pel·lícula.
Escriptori de viatge portàtil Roure, bronze i cuir 1996
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA En una època en què les classes altes viatjaven prolongats períodes de temps, el fet d’estar al dia i organitzar amb la correspondència era fonamental. Este escriptori portàtil és un exemple del treball del Departament d’Art de la pel·lícula, que en 1996 va utilitzar antiguitats reals per a donar realisme a les escenes.
Joc de tocador de Rose Argenteria i acer 1923
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Este joc de tocador de 1923 procedeix de Birmingham i pot veure’s sobre el tocador de Rose en escenes tant de la jove Rose de 17 anys com de la Rose anciana. La seua presència funciona com un paral·lelisme visual entre el pas del temps i la naturalesa efímera de la bellesa.
Etiquetes d’equipatge emmarcades i bitllet de tercera classe de Jack 1996
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Durant el rodatge només es va construir un costat del vaixell per a reduir costos de producció. Per a l’escena d’embarcament a Southampton, la imatge va ser invertida per a crear la il·lusió del costat oposat del vaixell.
Número de cabina emmarcat del Titanic Resina 1996
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Utilitzat en la pel·lícula Titanic (1997). Cada porta de cabina a bord del Titanic presentava un número identificatiu. Este exemple, E-70, correspon a la mateixa coberta on més tard Jack va ser emmanillat durant la seqüència de l’enfonsament.
La taula del menjador Porcellana, cristalleria i argenteria 1996
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA El disseny de porcellana Wisteria va ser recreat meticulosament per una empresa mexicana durant la producció de la pel·lícula en 1996.
El restaurant À la Carte Argenteria 1911–1934
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA El Titanic i l’Olympic foren els primers vaixells del món en comptar amb un restaurant À la Carte. Aiguamans (Finger Bowl) Cullera de peix Fruiter de plata
Porcellana del restaurant À la Carte Porcellana 1911–1934
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA De la mateixa manera que Goldsmiths & Silversmiths Company va ser triada per a subministrar l’argenteria, Royal Crown Derby va rebre l’encàrrec de produir la porcellana per a la White Star Line.
Diana caçadora, Artemis o Diana de Versalles — Ferdinand Barbedienne Bronze
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Els salons de primera classe de l’Olympic i del Titanic eren el cor de la vida social a bord. Diana mira orgullosa cap a la dreta, sostenint el seu arc, llesta per a la seua pròxima cacera.
VR
L’ÚLTIMA CANÇÓ DE L’ORQUESTRA
En esta evocadora experiència de realitat virtual, retem homenatge als músics que viatjaven a bord del Titanic.
Van embarcar en Southampton i van viatjar en el vaixell com a passatgers de segona classe.
Fins a la nit de l’enfonsament, els músics van actuar en dos grups separats: un quintet format per Percy Taylor, John Woodward, Fred Clarke i John Hume, dirigit pel violinista i dir ector oficial de la banda, Wallace Hartley, que oferia concerts a l’hora del te, després del sopar i durant els serveis religiosos dominicals; i un trio de violí, violoncel i piano format per Georges Krins, Roger Bricoux i Theodore Brailey que tocava en el restaurant À la Carte i en el Café Parisien.
Després que el Titanic xocara amb l’iceberg i començara a enfonsar-se, Hartley i els seus companys de la banda van començar a tocar per a ajudar a mantindre la calma entre els passatgers mentre la tripulació carregava els bots salvavides. Molts dels supervivents van dir que Hartley i la banda van continuar tocant fins a l’últim moment .
Segons algunes fonts, l’última melodia que van tocar va ser l’himne «Nearer, My God, to Thee», encara que altres fonts suggerixen que va ser «Songe d’Automne» (també coneguda simplement com «Autumn»).
Un passatger de segona classe va dir:
«Es van fer moltes coses valentes eixa nit, però cap va ser més valenta que la d’aquells homes que van tocar minut rere minut mentre el vaixell s’enfonsava silenciosament en la mar. La música que van tocar va ser el seu rèquiem immortal i el seu dret a ser recordats en els annals de la fama eterna».
Tots els músics van morir en el naufragi.
Tota la música que escoltaràs en esta exposició ha sigut creada especialment pel compositor holandés René Merkelbach i el seu equip.
La banda sonora completa ha sigut gravada amb una orquestra simfònica de 50 músics i està disponible en Spotify i iTunes.
Per a esta experiència de realitat virtual, René ha creat una nova composició a partir de les peces que van tocar l’últim dia.
Este viatge musical digital et farà sentir part de la història i, gràcies a la recreació immersiva de vídeo i so, reviuràs les emocions dels músics i dels passatgers.
SALA IMMERSIVA
05.30 Arthur (Narra amb un to d’esperança mesclat amb una mica d’ansietat):
«Tothom parla hui del Titanic, per això tanta gent, cadascú amb els seus propis somnis i esperances, s’embarca amb nosaltres. Per a mi, és la promesa d’un nou començament als Estats Units (fa una pausa, un somriure creua el seu rostre). I qui és la persona que ho viu amb més emoció? Qui fa dies que no dorm? La meua filla, Elisabeth, per descomptat. Prompte es reunirà amb sa mare. Som uns afortunats, escollits miraculosament per formar part d’este viatge. En tercera classe, sí… però és el primer pas cap a un futur millor. Per fi hem aconseguir estalviar prou per a reunir-nos amb la meua esposa, Cassidy, a Nova York.»
05.47 Elisabeth (Amb els ulls brillants, plena d’anticipació):
«El pare diu que en uns dies tornaré a vore la mare. Per fi! La trobe tant a faltar… Fa més d’un any que se’n va anar a Nova York per a rebre tractament. Ha esperat tant de temps perquè estiguem junts els tres una altra vegada. No puc esperar més…»
08.01 (Arthur murmura mentre llegix el diari; Elisabeth mira al seu voltant, inquieta):
Elisabeth (travessa, murmurant per a si mateixa): «Fa hores que estic ací tancada… és tan avorrit. Ha d’haver-hi llocs més interessants en este vaixell… (mira el seu pare, absort en el diari) Mmm… El pare està ara distret… És el moment perfecte!»
(S’escapolix en silenci. Arthur alça la vista i s’adona que Elisabeth ja no està).
08.48 Arthur (sospira amb una mescla de frustració i diversió):
«Elisabeth? On estàs? Una altra vegada no… Sempre explorant, està feta una aventurera…»
09.14 Arthur (cada vegada més preocupat):
«On s’haurà clavat esta bandida ara? No haurà anat al passadís de segona classe… o sí?»
09.28 Elisabeth (amb els ulls oberts de bat a bat en vore uns prismàtics):
«Hala, uns prismàtics! Tot es veu tan gran amb ells!»
10.08 Arthur (nerviós, mentre es mou pel vaixell):
«No podem caminar per estes zones. Si el capità ens descobrix… Esta és la veranda de segona classe. Ens cridaran l’atenció!»
10.26 Elisabeth (somrient, saluda amablement la gent mentre camina):
«Bona vesprada!» (Camina una miqueta més i exclama amb plaer) «Oh, quin pati tan bonic, hi ha tantes plantes!»
10.46 Elisabeth (arrugant el nas amb desgrat):
«Uf, no m’agrada este lloc. És el saló de fumadors.»
10.54 Elisabeth (esternuda fort):
«Aaaatxim!»
11.02 Elisabeth (tus, sembla incòmoda):
«Ací hi ha massa fum, me’n vaig.»
11.30 Arthur (alarmat, afanyant-se):
«Oh, no… Este saló és de primera classe. Si entra ací… rebrà una bona esbroncada.»
12.27 Arthur (alleujat, en trobar a Elisabeth):
«Encara sort que t’he trobat! On t’havies clavat? T’he buscat per tot el vaixell! Em tenies molt preocupat.»
Elisabeth (amb autèntic remordiment, després amb entusiasme):
«Ho sent, pare… (el seu to canvia i s’il·lumina) Però este vaixell és increïble! Cada sala és més bonica que l’anterior. Podria estar dies d’exploració ací! Hauries de vindre amb mi!»
(Arthur riu, divertit per la innocència i curiositat de la seua filla).
EN LA GRAN ESCALA MENTRE EL VAIXELL COMENÇA A AFONAR-SE:
Arthur (amb urgència, amb por en la veu):
«Ràpid, agafa’m de la mà! No la soltes, passe el que passe!»
Elisabeth (tremolant, amb la veu tremolosa):
«Pare, tinc por!»
21.44 Arthur (tractant de mantindre la calma, tranquil·litzant-la):
«No et preocupes, vida meua. El Carpathia està de camí per a rescatar-nos.»
Elisabeth (esperançada però insegura):
«Ens portarà a Nova York… amb la mare?»
Arthur (assentint, força un somriure):
«Sí, sí, la vorem prompte. No et preocupes… tot eixirà bé.»
Elisabeth (mira al seu al voltant, preocupada):
«I… els altres passatgers? Fa molt de fred… i no sembla que hi haja prou bots per a tanta gent…»
Arthur (pausa, la seua veu titubeja lleugerament mentre intenta consolar-la):
«No et preocupes, vida meua… (dubta) Tot el món… trobarà la manera. N’estic segur… (sap que intenta convéncer-se a si mateix).»
22.14 Arthur (reflexiu, amb un to ombrívol):
«Vam tindre tanta sort… El fet de poder estar junts a Nova York per fi. Però no tots van tindre la mateixa sort. No importava si eres de primera classe, segona o tercera… Al final, tots érem passatgers del Titanic.»
ICEBERG I BOT SALVAVIDES
DAVANT L'ICEBERG
DES DEL PUNT DE VISTA TÈCNIC NÀUTIC, L'ACTUACIÓ DE MURDOCH VA SER IMPECABLE
Presumptament, l’iceberg va ser albirat a uns 700 metres. Donada l’escassa visibilitat d’eixa nit del 14 al 15 d’abril de 1912, sembla poc probable. Segurament es va vore molt més tard.
Les primeres persones que el van detectar van ser dos servioles (vigilants). Portaren o no prismàtics, el fet de tindre’ls no hauria solucionat res, ja que no hi havia lluna i la visibilitat era molt escassa.
En el mateix moment que van albirar l’iceberg van fer sonar la campana. Després van telefonar al pont de comandament, on el primer oficial William McMaster Murdoch va donar tres ordres: Tot a estribord / Màquina enrere tota / Tanquen portes estanques.Des del punt de vista tècnic nàutic, l’actuació de Murdoch va ser impecable.
Suposant que la velocitat del Titanic era de 20 nusos (37 km/h) i assumint que l’iceberg es va albirar a uns 700 metres, degué transcórrer aproximadament 1 minut i 7 segons fins a la col·lisió:
- 0 a 5 segons: S’albira i s’identifica l’iceberg.
- 5 a 10 segons: S’informa al pont de comandament.
- 10-15 segons: Es donen les ordres ja esmentades.
- 15-20 segons. Es rep a la sala de màquines l’ordre d’enrere tota i comença la maniobra d’invertir la marxa. Cal parar la turbina Parson i invertir la marxa en totes dues màquines alternatives laterals.
- 15 segons–1 minut 7 segons. El Titanic comença a caure a babord molt a poc a poc al principi i una mica més ràpidament al final. Els testimonis (timoner i servioles) van declarar en les investigacions que el vaixell va caure a babord dues quartes de rumb aproximadament (22,5 graus).
1 minut 7 segons després de l’albirament es produïx la col·lisió.
En conclusió, i a la vista de totes estes dades, cap maniobra hauria sigut d’utilitat en estes circumstàncies. L’única cosa efectiva és que el vaixell haguera navegat a menys velocitat.
L’ENFONSAMENT
Al llarg dels deu primers minuts després de la col·lisió, el dany semblava haver afectat només els sis primers compartiments estancs. No obstant això, la realitat era molt diferent. Passats eixos deu minuts, l’aigua havia aconseguit un nivell de 14 peus com a mínim (poc més de 4 metres) en els cinc primers compartiments estancs. El nivell d’aigua va anar pujant, estenent-se lentament per tot el vaixell.
Poc després de la mitjanit, els espais inundats del Titanic pròxims al punt de col·lisió amb l’iceberg ja eren nombrosos. Prompte es van vore afectats per l’aigua les cabines dels fogoners, dels mariners i de tercera classe, així com diverses cobertes.
En la resta del vaixell no hi havia penetració d’aigua. Totes les portes estanques a popa dels compartiments danyats van ser obertes.
El Titanic es trenca en dos:
La proa del Titanic va continuar afonant-se fins que el vaixell va arribar a una inclinació d’entre 29 i 45 graus.
El vaixell sobreeixia de l’aigua per la segona xemeneia. Totes les llums estaven enceses.
Quan el vaixell es va col·locar en esta posició, la zona de la sala de màquines estava fora de l’aigua. A causa del pes de la maquinària i que, precisament, esta se situava en una línia de debilitat estructural, en estar menys compartimentada, tot l’esforç de tall i els moments flectors es van concentrar en eixa zona.
Finalment, el vaixell es va partir en dos: la secció de popa va quedar flotant mentre que la de proa es va afonar ràpidament.
La xicoteta secció de popa va girar 180 graus en l’aigua i es va afonar mantenint un angle de 90 graus. Eren les 2:20 de la matinada. El pla original era equipar el Titanic amb 64 bots salvavides, però amb la finalitat de deixar en coberta més espai per als passatgers, eixe número es va reduir primer a 32 i, més tard, a 20.
Escriptori de Thomas Andrews — cabina A-16 1996
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Utilitzat en la pel·lícula Titanic (1997), escena de l’iceberg. Thomas Andrews, constructor del Titanic, va ser interpretat amb gran profunditat per l’actor Victor Garber.
Armilla salvavides 1996
COL-LECIÓ PRIVADA JUAN CRUZ ERCORECA Atrezzo utilitzat en la pel·lícula Titanic (1997). Es van recrear centenars d’armilles salvavides per als extres en les escenes de l’enfonsament. Titanic és considerada una de les últimes grans produccions de Hollywood realitzades a gran escala, destacada pel seu compromís amb la precisió històrica.
PHOTOMATON
PHOTOCALL PROA
LES DIMENSIONS DEL TITANIC
FINS I TOT HUI EN DIA LES DIMENSIONS DEL TITANIC CONTINUEN SENT IMPRESSIONANTS
- Eslora: 882 peus / 269 metres
- Eslora entre perpendiculars: 850 peus / 259 metres
- Mànega: 92 peus / 28 metres
- Puntal Fins a la coberta dels bots: Calat màxim: 64 peus / 19,5 metres
- Calat màxim: 34,5 peus / 10,5 metres
- 105 cabines i salons de tripulació
- 258 cabines i salons de
- 258 cabines i salons de tripulació de tercera classe
- 14 salons de primera classe
- 162 cabines de segona classe
- 3 salons de segona classe
- 258 cabines i salons de tripulació de tercera classe
- 16 bots salvavides per a un màxim de 962 persones
- 4 bots plegables per a 216 persones
- Desplaçament: 52.310 tones
- Mampares estanques: 15
- Compartiments estancs: 16
- Dimensions de les xemeneies: 72 x 24 peus / 21 x 7 metres
- Consum diari de carbó: 650 tones
- Registre brut: 46.358 tones
PANTALLES INTERACTIVES
SKETCH & POST
EL TITANIC DESPRÉS DEL 15 D'ABRIL
UNA HISTÒRIA DE DISCRIMINACIÓ
Encara que les restes del Titanic van ser descobertes per l’oceanògraf Robert Ballard en 1985 a 3.800 m de profunditat al nord de l’Atlàntic, poques hores després del seu enfonsament van eixir a la superfície milers d’objectes i cossos de moltes persones que havien perdut la vida en la catàstrofe.
El testimoni d’algunes de les embarcacions que es van acostar al rescat o que, temps després, deambulaven per la zona és estremidor. El mateix dilluns 15 d’abril de 1912, el vapor Califòrnia assenyala: “Veiem diversos bots buits, planxes surant, cadires de coberta i jupetins salvavides”. Dos dies després, el dimecres 17, ja amb més informació sobre els fets, el vapor Prinzess Irene va donar un avís de rescat en el qual es comunicava: “Interceptat missatge d’un vapor sense identificar en el que s’afirma que s’ha albirat un iceberg a 50 milles (92 km) del lloc de l’enfonsament, en el qual hi havia amuntonats més d’una dotzena d’homes amb jupetins salvavides”.
A mesura que passaven els dies, les esperances de trobar supervivents en les gèlides aigües de l’oceà anaven disminuint. Així, el vapor Bremen, el dissabte dia 20 d’abril, afirma: “Albirem restes de naufragi i cadàvers”.
Les restes començaven a estendre’s pel nord de l’Atlàntic, arrossegades per l’aigua. El vapor Cestrian, el dilluns dia 22, una setmana després de la catàstrofe, assenyala observar en una àmplia extensió: “Accessoris de coberta, roba de llit, salvavides i cadires.”
Quasi dues setmanes després, el divendres 3 de maig, el vapor Minia observa: “Trossos de la gran escala de primera classe, la major part de les restes procedix de zones sota coberta. Ha d’haver-se produït una explosió terrible i algunes parts del panelat de coberta apareixen trencades en xicotets trossos”.
Ni tan sols les persones que van tindre la fortuna de comptar amb un lloc en els bots salvavides van sobreviure. El vapor Oceanic quasi un mes després, el dilluns 13 de maig, afirma haver descobert un “Bot salvavides amb tres cadàvers a 47°01 ́N i 42°29 ́W”.Les restes van continuar apareixent. Al desembre de 1913, díhuit mesos després del naufragi, el vapor Port Kingston of Elder recupera un bot salvavides plegable a les Bermudes a quasi 2.000 milles nàutiques del lloc de l’enfonsament, uns 3.700 km.
FETS, DESCOBRIMENTS I DADES QUE CONVERTEIXEN LA LLEGENDA DEL TITANIC EN UN EPISODI ESPECIALMENT SINGULAR
1
Les restes del Titanic es troben a quasi quatre quilòmetres de profunditat en el fons de l’Atlàntic Nord.
2
Les restes del Titanic són devorades per uns bacteris anomenats halomonas titanicae, que provoquen que tota la superfície del derelicte es cobrisca d’estalactites o caramells de metall digerit per estos bacteris.
3
L’acció d’estos bacteris provocarà la desintegració de les restes del Titanic en els pròxims vint-i-cinc anys.
4
Els submarins d’investigació que baixen a visitar les restes del TItanic estan causant danys més greus al derelicte que els causats pels bacteris. La coberta (terra) del derelicte del Titanic està completament foradada pels submarins d’investigació.
5
Les restes del Titanic estan dividides en diverses parts separades per centenars de metres.
6
Els interiors de les restes del Titanic es troben en molt millor estat que els exteriors del derelicte. En algunes cabines encara es poden vore els llits, rellotges i altres objectes de decoració.
7
En les restes del Titanic no es poden vore els danys causats per l’iceberg perquè estan enterrats en el fang del fons marí.
8
Els treballadors de les drassanes que van construir el Titanic guanyaven una mitjana de dues lliures setmanals. Treballaven cinc dies a la setmana, de 7:50 a 17:30 més mitja jornada els dissabtes.
9
Entre els passatgers hi havia un assassí. Es tractava d’un fogoner que havia estat a la presó per l’assassinat de la seua esposa.
10
La secció de popa del derelicte va implosionar en ser esclafada per la pressió, ja que no es va omplir d’aigua durant l’enfonsament. Eixa és la raó per la qual el seu estat de conservació és molt pitjor que el de la proa.
11
Els Estats Units ha prohibit la comercialització d’objectes procedents del Titanic.
12
Les dues suites de luxe a bord tenien la seua pròpia coberta de passeig de quinze metres. Les suites constaven de cinc habitacions: dos dormitoris, dos vestidors i un bany.
13
Va transcórrer un minut i set segons entre l’avís del guaita Frederick Fleet i la col·lisió amb l’iceberg.
14
Les restes del Titanic estan protegides per la UNESCO, l’organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.
CORREDOR
IN MEMORIAM
In honour of those who sailed aboard, andin memory of those who were lost to the sea.
Els comissaris de l’exposicio han fet un gran esforç per garantir que la següent relació de passatgers siga el més rigurosa possible; no obstant aixo, poden existir algunes diferències a causa d’errors o incoherències en els arxius historics.
MORTS I SUPERVIVENTS
UNA HISTÒRIA DE DISCRIMINACIÓ
Després d’aquella tragèdia la nit del 14 al 15 d’abril de 1912, la premsa va estar parlant sobre el Titanic durant mesos. L’opinió pública coneixia perfectament les meravelles del seu germà bessó, l’Olympic, que portava ja un any en servei, i del Titanic es deia que en molts aspectes anava a superar-lo, a pesar que pràcticament eren idèntics. Les anunciades expectatives i el mite de la insubmergibilitat del vaixell va volar pels aires davant l’horror que amagaven les xifres de morts, recollides en les conclusions de la investigació que va dur a terme el Senat dels Estats Units: dels 2.223 passatgers i tripulants, 1.517 van morir.
Les xifres parlen per si soles: de les 899 persones de la tripulació, 685 van perdre la vida
Quant als passatgers, les xifres van ser encara més dramàtiques i donen una idea de la discriminació (deliberada o no) patida pels passatgers de tercera classe:
DAVANT L'ICEBERG
DES DEL PUNT DE VISTA TÈCNIC NÀUTIC, L'ACTUACIÓ DE MURDOCH VA SER IMPECABLE
Presumptament, l’iceberg va ser albirat a uns 700 metres. Donada l’escassa visibilitat d’eixa nit del 14 al 15 d’abril de 1912, sembla poc probable. Segurament es va vore molt més tard.
Les primeres persones que el van detectar van ser dos servioles (vigilants). Portaren o no prismàtics, el fet de tindre’ls no hauria solucionat res, ja que no hi havia lluna i la visibilitat era molt escassa.
En el mateix moment que van albirar l’iceberg van fer sonar la campana. Després van telefonar al pont de comandament, on el primer oficial William McMaster Murdoch va donar tres ordres: Tot a estribord / Màquina enrere tota / Tanquen portes estanques.
Des del punt de vista tècnic nàutic, l’actuació de Murdoch va ser impecable.
Suposant que la velocitat del Titanic era de 20 nusos (37 km/h) i assumint que l’iceberg es va albirar a uns 700 metres, degué transcórrer aproximadament 1 minut i 7 segons fins a la col·lisió:0 a 5 segons: S’albira i s’identifica l’iceberg.
- 5 a 10 segons: S’informa al pont de comandament.
- 10-15 segons: Es donen les ordres ja esmentades.
- 15-20 segons. Es rep a la sala de màquines l’ordre d’enrere tota i comença la maniobra d’invertir la marxa. Cal parar la turbina Parson i invertir la marxa en totes dues màquines alternatives laterals.
- 15 segons–1 minut 7 segons. El Titanic comença a caure a babord molt a poc a poc al principi i una mica més ràpidament al final. Els testimonis (timoner i servioles) van declarar en les investigacions que el vaixell va caure a babord dues quartes de rumb aproximadament (22,5 graus).
- 1 minut 7 segons després de l’albirament es produïx la col·lisió.
En conclusió, i a la vista de totes estes dades, cap maniobra hauria sigut d’utilitat en estes circumstàncies. L’única cosa efectiva és que el vaixell haguera navegat a menys velocitat.
MITOS Y LEYENDAS DEL TITANIC
¿ES CIERTO QUE SE PREDIJO EL HUNDIMIENTO DEL TITANIC? ¿FUE EL TITANIC OBJETO DE LA MALDICIÓN DE UNA MOMIA EGIPCIA?
Muchos son los mitos y leyendas acerca del Titanic y su naufragio. Y, de alguna manera, tienen su trasfondo de verdad, lo que las convierte en leyendas, al menos, inquietantes.
¿Es cierto que se predijo el hundimiento del Titanic? La respuesta es sí. En 1898, casi quince años antes del naufragio, se publicó la novela Futility, obra de un oscuro autor llamado Morgan Robertson. El libro relataba cómo el más grande y lujoso buque del mundo, el Titan, se hundía en su viaje inaugural de Nueva York a Liverpool tras chocar con un iceberg. La cantidad de coincidencias entre ambas historias es increíble.
¿Fue el Titanic objeto de la maldición de una momia egipcia?
Esta historia nace de la imaginación de W.T. Stead, editor y periodista muy aficionado al ocultismo que viajaba en primera clase en el Titanic. En una de las veladas del viaje relató a sus compañeros de mesa, para tomarles el pelo, que a bordo del barco había una momia egipcia a la que se le atribuían poderes maléficos. Uno de los asistentes de aquella velada sobrevivió al naufragio y al llegar a tierra contó a los periodistas que el Titanic había sido víctima de la maldición de una momia.
La historia se convirtió en una leyenda urbana, pero tiene un trasfondo real. Se había pensado enviar a Nueva York en el Titanic la tapa de un ataúd (no una momia), la cual puede verse hoy en dia en la primera planta del Museo Británico (EA 22542) porque, en realidad, nunca salió de Londres.
¿Había tesoros a bordo del Titanic? No en el sentido clásico del concepto tesoro. Los dos objetos más valiosos que había a bordo del Titanic eran: un cuadro del pintor francés Blondel, titulado La Circassienne au bain, por el que se llegaron a reclamar 100.000 dólares, una verdadera fortuna; y un poemario enjoyado del poeta persa Omar Kayam, un libro titulado Rubaiyat.
Curiosamente, son los objetos del ajuar del barco recuperados del pecio los que se han convertido en verdaderos tesoros.
No hace mucho, por una tacita de café se llegaron a pagar 30.000 dólares.
METAVERS
METAVERS
- No intentes creuar parets. La llum roja alerta de la proximitat d’un obstacle real.
- No córregues, ni botes durant l’experiència.
- No espentes als altres visitants.
- Mantin amb tu les teues pertinences tot el temps.
- Els menors de 12 anys hauran d’anar acompanyats per un adult durant la seua experiència.
Alça la mà perquè el nostre equip de sala t’ajude si experimentes un dels següents casos:
- Si sents marejos o vertigen.
- Si et sents incòmode o desorientat.
- Si la teua pantalla es transforma al negre.
- Si tens qualsevol altre problema tècnic.
IMPORTANT: No manipules directament les ulleres de VR. L’equip de sala t’ajudarà a col·locar-les i retirar-les del teu cap.
METAVERS
Hem de descendir a quasi 3.820 metres, fins al punt exacte on es van trobar les restes del Titanic l’1 de setembre de 1985.
A eixe indret, l’ésser humà no pot arribar-hi. Un lloc on la foscor és absoluta i la pressió de l’aigua limita qualsevol forma de vida de manera extraordinària.
Si l’equip fallara, cosa que vos assegure que no passarà, la implosió del submarí per la pressió de l’aigua faria que tot es desintegrara en menys de 30 mil·lisegons.
Desgraciadament, això és el que li va passar al grup d’exploració que va perdre la vida en 2023.
Però, perdoneu, un moment… Uau… Açò què és? Què passa ara?
Sembla com si ens estiguérem submergint en un misteriós forat negre, en la immensitat de l’oceà. Açò és real? Sembla màgia!
RECEPCIÓ DE PRIMERA CLASSE
Pare: Fill, veus el rellotge que hi ha ací, al replà de l’escala?
Fill: Sí, pare. Què és? / I per què té dos àngels?
Pare: És el coronament del Temps per l’Honor i la Glòria.
(El xiquet es queda callat uns instants, pensatiu)
Fill: No ho entenc, pare.
(El pare llança un riure condescendent i posa la mà en el muscle del seu fill abans d’explicar-li-ho).
Pare: L’Honor i la Glòria són una al·legoria del Titanic. Estem en el vaixell més modern del món! Has vist la grandària que té? I quina majestuositat! A més, és un dels més ràpids. Ens espera una gran aventura, fill.
CABINA DE PRIMERA CLASSE
Estem amb Ellen Bird (31 anys), l’assistenta de Miss Rosalie Anada Straus (63 anys). Ellen està atenent la senyora abans d’anar al sopar.
Mrs. Straus: Tenim un sopar important esta nit, Ellen. Isidor m’ha dit que vol impressionar els seus col·legues.
Ellen: En eixe cas, senyora Straus, no ho dubte. El vestit roig de seda amb els llacets turquesa és una aposta segura.
(La senyora Straus llança una riallada)
Mrs. Straus: A qui pense sorprendre a la meua edat…? —Reflexiona un instant i afegix — Eixe no és el que em vaig posar fa unes setmanes per a un acte benèfic de l’Òpera de París?
Ellen: Faça’m cas, senyora Straus. Ningú dels que viatgen en el Titanic van estar en aquell acte per a vore-la. Crearà la mateixa expectació.
(La senyora Straus fa una pausa per a pensar i després de llançar un sospir respon)
Mrs. Straus: Tens raó, com sempre, Ellen. Així i tot…
Ellen: Vinga, no remugue més, senyora —diu l’assistenta tallant-la—. Ja veurà com es queden tots bocabadats.
(La senyora Strauss torna a riure afalagada.)
LA SALA MARCONI
El Sr. Jacques Heath Futrelle (37 anys) s’acosta al taulell del telegrafista amb un paper a la mà per a enviar un missatge.
Cavaller: Envie este missatge immediatament: «Prepare el meu vagó pullman privat per a quan arribe el Titanic a Nova York».
Telegrafista: Per descomptat, senyor Futrelle. Serà un plaer atendre’l… «Prepare el meu vag…»
El xic no aconseguix acabar la frase i llança un gemec de dolor al mateix temps que posa les mans als auriculars per separar-los de les orelles.
Cavaller: Li passa alguna cosa, jove?
Telegrafista: No es preocupe, senyor Futrelle. És només una xicoteta descàrrega elèctrica. Hi estem acostumats. De tant en tant, estos aparells endimoniat semblen enfadar-se amb nosaltres… Ara mateix envie el missatge.
(I reprén el treball)
SALA DE MÀQUINES
El soroll ha de ser ensordidor (amb els seus límits, clar). Els maquinistes tenen el rostre tort per l’excés de soroll. Un dels dos homes s’acosta a cau d’orella del seu company.
Maquinista 1: A quina hora acaba el teu torn?
Maquinista 2: Què dius? —Diu l’home quan para el seu treball un instant per a atendre el company.
Maquinista 1: Que a quina hora acaba el teu torn?
Maquinista 2: Ah… Crec que encara em queden un parell d’hores!
Maquinista 1: Bé, aleshores me’n vaig a la llitera a descansar. Et veig després en la cantina.
El maquinista 2 es limita a assentir i a alçar la mà per a acomiadar-se.
TERCERA CLASSE
Ambient bulliciós i carregat. Veus en diversos idiomes llancen riallades o crits sense cap pudor. Ens centrem en dos xiquets d’uns 8 i 10 anys. Només parla un d’ells amb sa mare, asseguda entre els dos. Parla el de 10, principalment. El de 8 només crida unes paraules.
Mare: Ja teniu fam? Si acabeu de berenar..
Xiquet: No puc deixar de pensar en les postres del sopar d’esta nit.
Mare: Què és el que més t’abellix menjar?
Xiquet: M’és igual, mare.
(La mare riu i abraça els seus fills amb afecte)
Mare: En eixe cas, serem generosos i demanarem un enorme pastís de xocolate.
Els dos xiquets (a l’uníson): Sí, mare!
Xiquet: Un pastís de xocolate com el d’ahir!
COBERTA
Víctor: Este viatge sembla la culminació de la nostra lluna de mel.
Pepita: Bé, encara hem de tornar a Madrid.
Víctor: De veritat vols tornar-hi després d’haver gaudit de tot açò?
Pepita: Trobaria a faltar els meus pares.
Víctor: Podem dir-los que se’n vinguen a Nova York amb nosaltres.
(Pepita no contesta. S’aferra al braç del seu marit i contempla la mar mentre gaudeix del paisatge.)
COBERTA
Capità: No són unes vistes precioses? Segur que tu també voldries aprofitar l’oportunitat. Sí, no? Si camines per ací trobaràs l’eixida. La veus? Allà et pots llevar les ulleres i… podràs fer-te una foto de record en la següent sala!